Les Maduixes i Santa Coloma
Us heu fixat mai que porta la nostra geganta Margarida a la cistella que duu al braç? Exacte! Son maduixes! I com es que porta precisament aquesta fruita? Esbrinem-ho, ah! la Margarida deu el seu nom a les flors que creixien als camps de maduixes .
To i que ara ens costi d’imaginar a finals dels S. XIX i als primers anys del segle XX la ciutat era plena de camps de cultiu on si collien a mes a mes de les seves famoses maduixes, cereals i es plantaven vinyes a la vessants dels seus turons.
Tal com deia en Miguel Viñas Bayá en una entrevista concedida al primer numero de la revista Grama, Santa Coloma en aquella época “Era un pueblo agrícola. Sus cultivos principales eran cereales, vid, canyamo y las famosas ‘maduixes’, cuyo renombre era bien merecido.”
Sabem pels avis i persones grans que ens ho han explicat que les maduixes de Santa Coloma no eren d’una varietat qualsevol, els nostres pagesos pujaven per Setmana Santa al Montseny, cap a Sant Hilari de Sacalm i els seus volts, a collir les mates de maduixa silvestre que hi creixen allà i les baixaven en molta cura als seus carros de cavalls per fer-ne el planter als camps del poble.
I és que les maduixes de Santa Coloma tenien nomenada, no només a la al poble sinó també a rodalies, fer que feia propici que des de els volts vinguessin fins i tot amb carros de cavall a la fonda del Cal Coronel atrets pels seus plats d’arròs i sobretot per les seves maduixes fresques que si servien de postres. L’Enciclopèdia Catalana també ens recorda que era costum reunir-se a fer una Maduixada a Cal Coronel.
Però no es només que vingueren de fora persones atretes per la qualitat de les maduixes que es servien a la Fonda, tant era la nomenada i s’hi produïa en quantitat suficient, que fins i tot els nostres pagesos els portaven a vendre a la Boqueria tal com deixa constància Joan Sáez, fill del guarda del baixador de tren de Santa Coloma que era situat a riba del Besós tocant a la Trinitat, en entrevista que li van fer a la revista FórumGrama al gener de 2012:
“els maduixaires que collien les maduixes en aquells camps, quan acabaven la jornada, per no carretejar els cistells a Santa Coloma els deixaven a la casilla i, l’endemà al matí, venien a buscar-los per dur-los a la Boqueria, agafant el tramvia que sortia de Sant Andreu.”
